Terra Lliure a Televisió de Catalunya: Canal 33 i Mònica Terribas

InterNostrum -> Terra Liure y Mónica Terribas
e-NOTÍCIES Terra Lliure i Mònica Terribas  per Xavier Rius

Finalment, algú amb prou de seny (David Miró a El Periódico) analitzava ahir el reportatge de Terra Lliure que va emetre el Canal 33 el passat dia 14. A la direcció de Televisió de Catalunya el reportatge en qüestió els hi devia fer més por que una pedregada perquè el van relegar al Canal 33 a les deu tocades de la nit d’un dissabte.

M’afegeixo des d’aquí a les crítiques per la manca d’autocrítica, valgui la redundància, de la majoria de protagonistes d’aquell infaust episodi. TV3 donava, de retruc, una imatge gairebé idíl·lica de l’organització en parlar «d’activistes» o «d’organització independentista». Després ens queixem que Le Monde o la CNN facin servir els mateixos eufemismes per a parlar d’ETA.

El terrorisme és terrorisme encara que sigui la col·locació d’un artefacte explosiu en comptes d’un tret a sang freda, un cotxe bomba o fins i tot una motxil·la plena d’explosius en un tren carregat de gent. Al capdavall el mateix programa recordava que havien fet més de «200 accions armades» i «300 ferits» en vint anys.

El millor que va fer Terra Lliure és dissoldre’s. Entre les seves «accions» més glorioses hi ha la mort d’una pobra dona, Emília Aldomà, de 61 anys, l’11 de setembre del 87, a la que li va caure la paret mestre del jutjat de les Borges Blanques a consequència d’una explosió. I un dels entrevistats encara es planyia perquè la senyora en qüestió era independentista.

De fet, en aquest macabre balanç, deu ser de les poques organitzacions terroristes que té més morts que víctimes a causa d’enfrontaments policials i, sobretot, la manipulació d’explosius. Entre les escenes més surrealistes del reportatge hi havia també els crits a favor d’ETA durant una Diada de l’Onze de Setembre o com després de l’atemptat d’Hipercor ETA encara va treure 50.000 vots a Catalunya en unes europees.

Però com deia el col·lega d’El Periódico, els més assenyats de tot el reportatge van ser l’Agustí Colomines, que va recordar que alguna d’aquelles accions «la patim cada dia a la ràdio» i Xavier Vendrell, que almenys hi toca -no endebades ha arribat a conseller- i va reconèixer «l’obsolència de la lluita armada».

Hi havia també absències clamoroses com la de Pere Bascompte, un dels autors del tret a la cama contra Jiménez Losantos. I, per què no?, també els de l’altra bàndol: agents de la policia i la Guàrdia Civil que van participar en les successives detencions. Per ser un membre de l’equip de Mònica Terribas a David Bassa li ha faltat perspicàcia periodística.

Precisament vaig cobrir com a periodista, quan era redactor a La Vanguardia, la famosa Operación Garzón del 92. Des de llavors m’he sentit dir de tot: des d’agent del Cesid a col·laborador de la Guàrdia Civil. El qualificatiu més simpàtic que m’han dedicat sectors radicals és del de botifler.

Però, tècnicament, els de Terra Lliure eren una colla d’arreplegats. La versió policial que corria llavors és que un dels detinguts havia perdut el DNI durant un atemptat a la Gran Via de Barcelona. La Guàrdia Civil va tenir prou de tirar del fil per detenir, un a un, les més de trenta persones amb les quals havia estat en contatce durant els mesos que va estar en recerca i captura. Però em sembla que Terra Lliure era una organització amb més infiltrats que els Grapo, que com se sap tenen el rècord absolut.

També sóc testimoni (crec que era el Gustau Navarro, però han passat molts anys) del blau immens a l’abdomen que portava en sortir de l’Audiència Nacional. Per això xoca que el jutge Baltasar Garzón digués, en el reportatge, que no podien investigar les presumptes tortures. Pensava que els jutges, sobretot els jutges d’instrucció, estan per a investigar delictes.

Tant se val, el pitjor de tot plegat és que Mònica Terribas, per a escalfar l’ambient, fes una entrevista a dos exmembres de Terra Lliure que no van demostrar cap mena de penediment. Segurament, la presentadora de La nit al dia volia donar un cop de mà a un periodista del seu equip. Però aquesta mena d’entrevistes  és jugar amb foc. Encara sort que no era en horari de màxima audiència perquè si no és de CAC o de comissió de control de la CCRTV.

És veritat que no ha estat l’única,  també han fet entrevistes a altres mitjans -alguns públics- com El món a Rac 1, Catalunya Ràdio, Minoria Absoluta, els Matins de TV3 i les Agendes de Radio 4, entre d’altres. Però amb menys de ressò. Això diu molt a favor de la periodista: l’entrevista de la Terribas encara és l’entrevista.

Historias Relacionadas

• LIBERTAD DIGITAL Terra Lliure: punto y seguido  J.C. Domínguez
• Daniel Tercero Xavier Vendrell, los orígenes
• Nauscopio La serpiente que anida en ERC, según J.C. Girauta
• Wikipedia ES Pere Bascompte
• Wikipedia ES Terra Lliure

• Antiguo Nauscopio [búsqueda] Terra Lliure
• Criterio [búsqueda] Terra Lliure