Terra Lliure a Televisió de Catalunya: Canal 33 i Mònica Terribas

InterNostrum -> Terra Liure y Mónica Terribas
e-NOTÍCIES Terra Lliure i Mònica Terribas  per Xavier Rius

Finalment, algú amb prou de seny (David Miró a El Periódico) analitzava ahir el reportatge de Terra Lliure que va emetre el Canal 33 el passat dia 14. A la direcció de Televisió de Catalunya el reportatge en qüestió els hi devia fer més por que una pedregada perquè el van relegar al Canal 33 a les deu tocades de la nit d’un dissabte.

M’afegeixo des d’aquí a les crítiques per la manca d’autocrítica, valgui la redundància, de la majoria de protagonistes d’aquell infaust episodi. TV3 donava, de retruc, una imatge gairebé idíl·lica de l’organització en parlar “d’activistes” o “d’organització independentista”. Després ens queixem que Le Monde o la CNN facin servir els mateixos eufemismes per a parlar d’ETA.

Terra Lliure. Mesa directiva el día de su disolución. A la derecha: Xavier Vendrell.

El terrorisme és terrorisme encara que sigui la col·locació d’un artefacte explosiu en comptes d’un tret a sang freda, un cotxe bomba o fins i tot una motxil·la plena d’explosius en un tren carregat de gent. Al capdavall el mateix programa recordava que havien fet més de “200 accions armades” i “300 ferits” en vint anys.

El millor que va fer Terra Lliure és dissoldre’s. Entre les seves “accions” més glorioses hi ha la mort d’una pobra dona, Emília Aldomà, de 61 anys, l’11 de setembre del 87, a la que li va caure la paret mestre del jutjat de les Borges Blanques a consequència d’una explosió. I un dels entrevistats encara es planyia perquè la senyora en qüestió era independentista.

De fet, en aquest macabre balanç, deu ser de les poques organitzacions terroristes que té més morts que víctimes a causa d’enfrontaments policials i, sobretot, la manipulació d’explosius. Entre les escenes més surrealistes del reportatge hi havia també els crits a favor d’ETA durant una Diada de l’Onze de Setembre o com després de l’atemptat d’Hipercor ETA encara va treure 50.000 vots a Catalunya en unes europees.

Però com deia el col·lega d’El Periódico, els més assenyats de tot el reportatge van ser l’Agustí Colomines, que va recordar que alguna d’aquelles accions “la patim cada dia a la ràdio” i Xavier Vendrell, que almenys hi toca -no endebades ha arribat a conseller- i va reconèixer “l’obsolència de la lluita armada”.

Hi havia també absències clamoroses com la de Pere Bascompte, un dels autors del tret a la cama contra Jiménez Losantos. I, per què no?, també els de l’altra bàndol: agents de la policia i la Guàrdia Civil que van participar en les successives detencions. Per ser un membre de l’equip de Mònica Terribas a David Bassa li ha faltat perspicàcia periodística.

Líderes de Terra Lliure: Pere Bascompte y Carles Benítez

Precisament vaig cobrir com a periodista, quan era redactor a La Vanguardia, la famosa Operación Garzón del 92. Des de llavors m’he sentit dir de tot: des d’agent del Cesid a col·laborador de la Guàrdia Civil. El qualificatiu més simpàtic que m’han dedicat sectors radicals és del de botifler.

Però, tècnicament, els de Terra Lliure eren una colla d’arreplegats. La versió policial que corria llavors és que un dels detinguts havia perdut el DNI durant un atemptat a la Gran Via de Barcelona. La Guàrdia Civil va tenir prou de tirar del fil per detenir, un a un, les més de trenta persones amb les quals havia estat en contatce durant els mesos que va estar en recerca i captura. Però em sembla que Terra Lliure era una organització amb més infiltrats que els Grapo, que com se sap tenen el rècord absolut.

També sóc testimoni (crec que era el Gustau Navarro, però han passat molts anys) del blau immens a l’abdomen que portava en sortir de l’Audiència Nacional. Per això xoca que el jutge Baltasar Garzón digués, en el reportatge, que no podien investigar les presumptes tortures. Pensava que els jutges, sobretot els jutges d’instrucció, estan per a investigar delictes.

Mònica TerribasTant se val, el pitjor de tot plegat és que Mònica Terribas, per a escalfar l’ambient, fes una entrevista a dos exmembres de Terra Lliure que no van demostrar cap mena de penediment. Segurament, la presentadora de La nit al dia volia donar un cop de mà a un periodista del seu equip. Però aquesta mena d’entrevistes  és jugar amb foc. Encara sort que no era en horari de màxima audiència perquè si no és de CAC o de comissió de control de la CCRTV.

És veritat que no ha estat l’única,  també han fet entrevistes a altres mitjans -alguns públics- com El món a Rac 1, Catalunya Ràdio, Minoria Absoluta, els Matins de TV3 i les Agendes de Radio 4, entre d’altres. Però amb menys de ressò. Això diu molt a favor de la periodista: l’entrevista de la Terribas encara és l’entrevista.

Historias Relacionadas

Acerca de maty
Nauscopio Scipiorum

2 Responses to Terra Lliure a Televisió de Catalunya: Canal 33 i Mònica Terribas

  1. Un interesante blog crítico con el partido Ciutadans, no es oro todo lo que reluce
    http://ciudadano-ubu.blogspot.com/

  2. maty dice:

    lavozdebarcelona.com El mito nacionalista de las torturas de Garzón a los terroristas de Terra Lliure Alejandro Tercero

    El Tribunal Europeo de Derechos Humanos deja claro que ‘las constataciones que figuran en los certificados médicos emitidos por estos médicos y el comportamiento a veces poco cooperativo de algunos de los demandantes con estos últimos, suscitan dudas en cuanto a la credibilidad de las alegaciones de malos tratos formuladas ante el Tribunal’

    Este año se cumple el 20 aniversario de la operación dirigida por el ex juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón contra la banda terrorista Terra Lliure. El 29 de junio de 1992 y los días posteriores, a escasas fechas de la celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona, la Guardia Civil detuvo a una cuarentena de presuntos militantes de la organización criminal, de los que 18 fueron finalmente condenados a varios años de cárcel en julio de 1995 por los delitos de terrorismo, tenencia de explosivos, tenencia ilícita de armas y pertenencia a banda armada.

    El 8 de marzo de 1996, el Gobierno de Felipe González indultó a los dos únicos condenados que seguían en prisión, Josep Musté Nogué y Joan Antoni Rocamora Aguilera. Y meses después, el Gobierno de José María Aznar indultó a los 16 restantes, que ya disfrutaban de beneficios penitenciarios. En concreto, el 28 de junio de ese año perdonó la pena pendiente a Vicent Coll PitarchMarcel Dalmau Brunet, Jordi Bardina Vilardell, Miquel Casals Fernández, Vicent Coll Pitarch, Esteve Comellas GrauJosep Maria Granja Villalta, David Martínez Sala, Jaume Oliveras Maristany, Ramon Piqué Huerta, Àngel Pitarch Soriano, Francesc Puy Cuevas, Xavier Ros González, Ferran Ruiz Martos, Geroni Salvador Baca y Francesc Xavier Tolosana Arriaga

"Age quod agis et bene agis" - Hagas lo que hagas, hazlo bien

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s