Un rostro en la multitud – A Face in the Crowd (1957), de Elia Kazan

Acabo de visionar el dvd de esta gran (no llega a obra maestra) película dirigida por Elia Kazan, que anticipó con muchas décadas de antelación la degradación actual de los medios. IMPRESCINDIBLE, sobre todo por el excelente guión escrito por Budd Schulberg.

Un rostro en la multitud - A Face in the Crowd (1957), de Elia Kazan

Wikipedia EN A Face in the Crowd (film)

A Face in the Crowd is a 1957 film starring Andy Griffith, Patricia Neal and Walter Matthau, directed by Elia Kazan.[1][2] The screenplay was written by Budd Schulberg, based on his short story “Your Arkansas Traveler”.

The story centers on a drifter named Larry “Lonesome” Rhodes (Griffith, in a role starkly different from the amiable “Sheriff Andy Taylor” persona), who is discovered by the producer (Neal) of a small-market radio program in rural northeast Arkansas. Rhodes ultimately rises to great fame and influence on national television.

in 2008 A Face in the Crowd was selected for preservation in the United States National Film Registry by the Library of Congress as being “culturally, historically, or aesthetically significant”.

Leer más de esta entrada

Oasis periodístico catalán: El Periódico de Catalunya de Antonio Franco y Rafael Nadal. Dedicado a Juan Varela, antiguo redactor jefe, subdirector y ex-asesor del Grupo Zeta.

InterNostrum (e-N) El Periódico, al servicio del PSC
e-NOTÍCIES El Periódico, al servei del PSC, per Xavier Rius

Mai hagués pensat que acabessim enyorant l’Antonio Franco de director de ‘El Periódico’. Fins i tot l’Antonio Franco que, a les eleccions del 2003, es va empescar aquella portada que titllava Mas de “experiment nacionalista”. I això que que ha donat suport explícit a Hereu durant les dareres eleccions municipals, frontera que mai hauria de traspassar un periodista, encara que treballi a la televisió pública de l’Ajuntament de Barcelona. O potser precisament per això.

L’altre que també ho ha fet ha estat l’amo de Ràdio Tele Taxi, Justo Molinero, en un cas exemplar d’oscil·lació política perquè encara paga la quota de Convergència en agraïment a les freqüències que li va donar Pujol. A aquest sí que no li obriran expedient disciplinari a CDC malgrat que deu ser l’únic militant que vota al rival.

Però Rafael Nadal ha posat El Periódico al servei del PSC fins a extrems que freguen el famós Codi Deontològic. Si la universitat catalana no estigués tan malament com està -incloses les facultats de periodisme- dintre d’uns anys les portades del Periódico durant la recent campanya electoral serien objecte de tesis doctorals. Sobre, precisament, el que no s’ha de fer mai en periodisme.

No només pel tractament en general de les eleccions, sinó perquè ha esdevingut una prolongació dels Acords de Govern que, puntualment, ens reparteixen als periodistes cada dimarts després de la corresponent roda de premsa. Les portades de El Periodico són un altaveu, una ampliació dels anuncis electoralistes en plena campanya com la dels professors d’anglès o la imminent inauguració de Can Brians-2…

…Però crec, de debo, que Rafael Nadal s’equivoca. Desconec si ho fa perquè els balanços econòmics del grupo Zeta depenen massa de les subvencions de la Generalitat. Fins i tot de les subvencions molt menys transparents de l’Ajuntament de Barcelona -al capdavall La Vanguardia també ha sucat abans de les municipals- perquè sovint va farcit de Pàgines especials

Leer más de esta entrada