La Voz de Barcelona, nuevo digital independiente. Desde Cataluña y en español para toda España.

Hoy nace un nuevo digital español, gestionado desde Barcelona (Cataluña). Utilizando al máximo las posibilidades que ofrece el CMS libre WordPress, lo que implica un ahorro de costes grandioso. Lógicamente irá puliéndose pasados unos días, con la oportuna migración al próximo WP 2.5, digo.

El tema sobre el que se ha trabajado es también libre: BranfordMagazine, mas el aspecto final difiere bastante (es más productivo modificar un tema existente que crear uno desde cero, siempre y cuando se elija bien).

No seáis demasiado severos todavía con la implementación, pues el código ha de ser optimizado, asegurado… quedando funcionalidades y mejoras a implementar, amén del multimedia.

La Voz de Barcelona

Equipo

  • Editor: Alejandro E. Tercero
  • Director: Daniel Tercero
  • Director contenidos audiovisuales: Ricard Núñez
  • Coordinación: Mónica Lumbiarres y Meritxell Lorenzo


Otros medios, pertenecientes a grandes grupos empresariales, también se han decantado por el uso del CMS WordPress, pero lo ocultan vergonzosamente:

Oasis periodístico catalán: El Periódico de Catalunya de Antonio Franco y Rafael Nadal. Dedicado a Juan Varela, antiguo redactor jefe, subdirector y ex-asesor del Grupo Zeta.

InterNostrum (e-N) El Periódico, al servicio del PSC
e-NOTÍCIES El Periódico, al servei del PSC, per Xavier Rius

Mai hagués pensat que acabessim enyorant l’Antonio Franco de director de ‘El Periódico’. Fins i tot l’Antonio Franco que, a les eleccions del 2003, es va empescar aquella portada que titllava Mas de “experiment nacionalista”. I això que que ha donat suport explícit a Hereu durant les dareres eleccions municipals, frontera que mai hauria de traspassar un periodista, encara que treballi a la televisió pública de l’Ajuntament de Barcelona. O potser precisament per això.

L’altre que també ho ha fet ha estat l’amo de Ràdio Tele Taxi, Justo Molinero, en un cas exemplar d’oscil·lació política perquè encara paga la quota de Convergència en agraïment a les freqüències que li va donar Pujol. A aquest sí que no li obriran expedient disciplinari a CDC malgrat que deu ser l’únic militant que vota al rival.

Però Rafael Nadal ha posat El Periódico al servei del PSC fins a extrems que freguen el famós Codi Deontològic. Si la universitat catalana no estigués tan malament com està -incloses les facultats de periodisme- dintre d’uns anys les portades del Periódico durant la recent campanya electoral serien objecte de tesis doctorals. Sobre, precisament, el que no s’ha de fer mai en periodisme.

No només pel tractament en general de les eleccions, sinó perquè ha esdevingut una prolongació dels Acords de Govern que, puntualment, ens reparteixen als periodistes cada dimarts després de la corresponent roda de premsa. Les portades de El Periodico són un altaveu, una ampliació dels anuncis electoralistes en plena campanya com la dels professors d’anglès o la imminent inauguració de Can Brians-2…

…Però crec, de debo, que Rafael Nadal s’equivoca. Desconec si ho fa perquè els balanços econòmics del grupo Zeta depenen massa de les subvencions de la Generalitat. Fins i tot de les subvencions molt menys transparents de l’Ajuntament de Barcelona -al capdavall La Vanguardia també ha sucat abans de les municipals- perquè sovint va farcit de Pàgines especials

Leer más de esta entrada