Josep Pla: Nocturn de primavera (edició de 1953)

…la veritat personal, és a dir, la falsedat necessària i indispensable, en la pura i simple veritat

Estic llegint aquest petit llibre (230 pàgines), una de les poquísimes obres de ficció de Josep Pla.

L’autor aprofita l’història per ficar les seves reflexions sobre la vida a Catalunya. Aquesta que reprodueixo més abaix em sembla molt vigent encara, més que abans pot ser. No només pel que diu, sinó també per la hipocresia de la societat en front del nacionalisme excloent -tot ple de falses mites- que tant ofega a la societat catalana d’avui en dia.

Em sembla un bon llibre (només he llegit una vintena de pàgines).

Josep Pla: Nocturn de primavera (edició de 1953)«En el nostre país, més aviat es tracta de no reflectir mai la realitat d’una manera precisa, i així, si hi ha molta gent que aparenta tenir el que no té, n’hi ha una quantitat considerable que té molt més del que aparenta. Aquesta manera d’ésser crea una situació sistemàticament fictícia, impregnada d’hipocresia -una hipocresia que per la gran quantitat de dotzenes d’anys que dura ha convertit la veritat subjectiva, la veritat personal, és a dir, la falsedat necessària i indispensable, en la pura i simple veritat«.

pàgines 11-12

Enllaços d’interés